L'ego és l'entitat amb què s'identifica la consciència quan creu ser algú diferent de la resta de coses de l'univers. S'identifica amb una història, una personalitat, un cos físic i un pensament i creu ser el protagonista de la seva pròpia vida prenent decisions i actuant segons les seves motivacions.
L'ego és l'objecte amb el que ens identifiquem quan tenim aquest estat de consciència que anomenem ordinari. És per a moltes persones l'estat natural i és percebut com a real.
Amb tot l'ego no és una realitat immutable ja que no el posseïm des del naixement i ens hi podem desidentificar abans de la mort.
L'ego es construeix socialment i per aprenentatge tot i que una estructura biològica innata el sustenta.
L'ego pot ser transcendit passant a altres estats de consciència més elevats.
En la meva visió del món he assignat a la consciència egoica la notació c2.
viernes, 2 de mayo de 2014
jueves, 1 de mayo de 2014
Acció
Influència d'una cosa en una altra, efecte produït per l'activitat d'una cosa en una altra. (Del diccionari de l'Enciclopèdia Catalana)
L'acció implica sempre un element actiu i un de passiu. Implica igualment una relació de causa - efecte.
L'actor realitza l'acció i ho pot fer amb una finalitat determinada (com quan un cambrer obre una ampolla o com quan una aranya tensa un fil de la teranyina) o bé sense finalitat ja sigui perquè no les pot concebre (la pluja erosiona una roca sense finalitat) o perquè actua de forma inconscient (trepitges una formiga sense adonar-te'n o fas caure algú en ensopegar).
Normalment el fet de què l'actor sigui un humà afegeix molta casuística a l'acció. Podem parlar de finalitats o causes, d'acció o de no-acció, d'acció o reacció,... i veurem com cada una d'aquestes disquisicions ens porta a temes diferents: el sentit, la responsabilitat, la llibertat, ...
Pel que fa a les accions provinents d'actors no humans se les hi atribueixen característiques humanes creant així una gran confusió. Aquests actors són causa però no actuen buscant determinades conseqüències com fem els humans. Per exemple quan diem que un terratrèmol mata, volem dir que provoca morts (que n'és la causa), no que tingui la intenció de matar. Quan diem que un gerro fa nosa no volem dir que tingui la intenció de fer-ne.
Finalment direm que els humans podem fer sense fer, i aquesta inacció és tan eficaç i està igualment subjecta a la responsabilitat com l'acció. Pensem per exemple en la inacció d'algú que passa de llarg davant un accident sense oferir els socors necessaris.
L'acció implica sempre un element actiu i un de passiu. Implica igualment una relació de causa - efecte.
L'actor realitza l'acció i ho pot fer amb una finalitat determinada (com quan un cambrer obre una ampolla o com quan una aranya tensa un fil de la teranyina) o bé sense finalitat ja sigui perquè no les pot concebre (la pluja erosiona una roca sense finalitat) o perquè actua de forma inconscient (trepitges una formiga sense adonar-te'n o fas caure algú en ensopegar).
Normalment el fet de què l'actor sigui un humà afegeix molta casuística a l'acció. Podem parlar de finalitats o causes, d'acció o de no-acció, d'acció o reacció,... i veurem com cada una d'aquestes disquisicions ens porta a temes diferents: el sentit, la responsabilitat, la llibertat, ...
Pel que fa a les accions provinents d'actors no humans se les hi atribueixen característiques humanes creant així una gran confusió. Aquests actors són causa però no actuen buscant determinades conseqüències com fem els humans. Per exemple quan diem que un terratrèmol mata, volem dir que provoca morts (que n'és la causa), no que tingui la intenció de matar. Quan diem que un gerro fa nosa no volem dir que tingui la intenció de fer-ne.
Finalment direm que els humans podem fer sense fer, i aquesta inacció és tan eficaç i està igualment subjecta a la responsabilitat com l'acció. Pensem per exemple en la inacció d'algú que passa de llarg davant un accident sense oferir els socors necessaris.
Camp mòrfic
La teoria dels camps mòrfics explica com la repetició de les accions, les seqüències, els patrons... ja siguin de fets, creences o pensaments crea una mena de motllos energètics que facilita que els es perpetuïn.
Rupert Sheldrake en el seu llibre "La presencia del pasado" (Ed.Kairós) explica amb detall que quan un fet es repeteix genera una mena de camp (semblant als camps magnètics) que empeny l'energia a conformar-s'hi de la mateixa manera que un camp magnètic alinea les llimadures de ferro al llarg de les línies del camp.
Això explicaria molts fenomens que observem com ara la conformació biològica dels éssers vius (una teoria alternativa a la de la direcció internar del codi genètic), o com la pervivència de les tradicions o com la dificultat per canviar els hàbits, els pensaments i les rutines.
Rupert Sheldrake en el seu llibre "La presencia del pasado" (Ed.Kairós) explica amb detall que quan un fet es repeteix genera una mena de camp (semblant als camps magnètics) que empeny l'energia a conformar-s'hi de la mateixa manera que un camp magnètic alinea les llimadures de ferro al llarg de les línies del camp.
Això explicaria molts fenomens que observem com ara la conformació biològica dels éssers vius (una teoria alternativa a la de la direcció internar del codi genètic), o com la pervivència de les tradicions o com la dificultat per canviar els hàbits, els pensaments i les rutines.
sábado, 26 de abril de 2014
DICCIONARI DE CONCEPTES
- ACCIÓ
- CAMP MÒRFIC
- CONSCIÈNCIA
- EGO / EGOIC
- EMOCIÓ
- ESTATS DE CONSCIÈNCIA
- IDEA
- INTEL·LECTE
- NIVELL DE CONSCIÈNCIA
- PERCPECIÓ
- RAÓ / RAONAMENT
- REALITAT
- SENTIMENT
- SENSACIÓ
- MENT
Emoció
L'emoció és una font de coneixement. Ens informa de com de favorables són els estímuls que ens arriben.
Totes les percepcions sensorials són elaborades pel mesencèfal que activa respostes químiques de plaer i desplaer en funció de com avalua aquelles sensacions. Tècnicament haurem de dir que no hi ha percepcions neutres sinó que totes activen d'alguna manera una resposta emocional. Algunes però són de tan baixa intensitat que no ens n'apercebem. O sigui que tot el que veiem, toquem, olorem,... activa una resposta del cervell límbic en funció de si interpreta que ens convé o no. Si el que veiem és positiu ens "emociona positivament" atorgant-nos satisfacció i si és negatiu ens avisa amb una resposta emocional que ens incomoda.
El cervell emocional gestiona també una memòria emocional que és la que activa la resposta de forma automàtica.
En els primers estadis de l'evolució les respostes emocionals són simples i estan molt polaritzades entre el plaer i el desplaer. A mesura que avancem a estadis evolutius més alts veiem com es diferencia i s'especialitza la resposta emocional que va prenent matisos i característiques específiques donant lloc a una gamma de respostes molt rica i versàtil.
Els humans tenim tres cervells: el paleocòrtex regula les funcions vitals automàtiques, el mesocòrtex que entre altres funcions té la gestió emocional i el neocòrtex que permet l'abstracció i el pensament. En els animals amb nivell evolutiu fins al mesocòrtex (mamífers) hi ha una connexió molt forta dels dos cervells de manera que els ímputs sensorials deriven en respostes emocionals de forma quasi automàtica. En el cas dels humans, amb l'aparició del neocòrtex, la imbricació del cervell emocional amb el vegetatiu (paleocòrtex) es complementa amb la connexió amb el neocòrtex. Aixó vol dir que les emocions s'activen en els humans, no només davant els estímuls sensorials, sinó davant els estímuls mentals. El que pensem, imaginem, recordem, creem,... genera resposta emocional. I com que la varietat de productes del neocòrtex és molt més àmplia que la del paleocòrtex, tot el sistema emocional humà ha esdevingut summament complex i divers.
Cal dir també que així com les ímputs sensorials o mentals generen resposta emocional, el circuit funciona també a la inversa: estats emocionals poden generar respostes mentals o fins i tot sensorials. Així doncs és normal que una aparició sobtada ens espanti perquè en la nostra memòria emocional (que pot ser generada o heretada) hi ha el vincle entre l'inesperat i la prevenció. També ho és que ens neguitegem per un examen perquè el cervell preveu els riscos del fracàs i els anticipa. Però també és normal que quan ens atrapa una emoció d'alegria, per exemple, pensem més positivament o que atrapats per la por vegem ombres amenaçadores on no hi són.
I res no he de dir aquí sobre la valoració de les emocions ni sobre el seu ús o tractament terapèutic. Les emocions considerades com a respostes biològiques no poden ser catalogades èticament. Estan al servei de la supervivència i això les converteix en positives respecte a la supervivència.
Els conflictes emocionals, el control emocional, la interpretació i la gestió emocional, la lliure expressió de les emocions... són qüestions que requereixen un tracte més especialitzat en un context que no sigui lexicogràfic.
Totes les percepcions sensorials són elaborades pel mesencèfal que activa respostes químiques de plaer i desplaer en funció de com avalua aquelles sensacions. Tècnicament haurem de dir que no hi ha percepcions neutres sinó que totes activen d'alguna manera una resposta emocional. Algunes però són de tan baixa intensitat que no ens n'apercebem. O sigui que tot el que veiem, toquem, olorem,... activa una resposta del cervell límbic en funció de si interpreta que ens convé o no. Si el que veiem és positiu ens "emociona positivament" atorgant-nos satisfacció i si és negatiu ens avisa amb una resposta emocional que ens incomoda.
El cervell emocional gestiona també una memòria emocional que és la que activa la resposta de forma automàtica.
En els primers estadis de l'evolució les respostes emocionals són simples i estan molt polaritzades entre el plaer i el desplaer. A mesura que avancem a estadis evolutius més alts veiem com es diferencia i s'especialitza la resposta emocional que va prenent matisos i característiques específiques donant lloc a una gamma de respostes molt rica i versàtil.
Els humans tenim tres cervells: el paleocòrtex regula les funcions vitals automàtiques, el mesocòrtex que entre altres funcions té la gestió emocional i el neocòrtex que permet l'abstracció i el pensament. En els animals amb nivell evolutiu fins al mesocòrtex (mamífers) hi ha una connexió molt forta dels dos cervells de manera que els ímputs sensorials deriven en respostes emocionals de forma quasi automàtica. En el cas dels humans, amb l'aparició del neocòrtex, la imbricació del cervell emocional amb el vegetatiu (paleocòrtex) es complementa amb la connexió amb el neocòrtex. Aixó vol dir que les emocions s'activen en els humans, no només davant els estímuls sensorials, sinó davant els estímuls mentals. El que pensem, imaginem, recordem, creem,... genera resposta emocional. I com que la varietat de productes del neocòrtex és molt més àmplia que la del paleocòrtex, tot el sistema emocional humà ha esdevingut summament complex i divers.
Cal dir també que així com les ímputs sensorials o mentals generen resposta emocional, el circuit funciona també a la inversa: estats emocionals poden generar respostes mentals o fins i tot sensorials. Així doncs és normal que una aparició sobtada ens espanti perquè en la nostra memòria emocional (que pot ser generada o heretada) hi ha el vincle entre l'inesperat i la prevenció. També ho és que ens neguitegem per un examen perquè el cervell preveu els riscos del fracàs i els anticipa. Però també és normal que quan ens atrapa una emoció d'alegria, per exemple, pensem més positivament o que atrapats per la por vegem ombres amenaçadores on no hi són.
I res no he de dir aquí sobre la valoració de les emocions ni sobre el seu ús o tractament terapèutic. Les emocions considerades com a respostes biològiques no poden ser catalogades èticament. Estan al servei de la supervivència i això les converteix en positives respecte a la supervivència.
Els conflictes emocionals, el control emocional, la interpretació i la gestió emocional, la lliure expressió de les emocions... són qüestions que requereixen un tracte més especialitzat en un context que no sigui lexicogràfic.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)